
ESCOLES
D’APRENENTS
Molts anys enrere, quan un
adolescent de 14 anys volia entrar a treballar en una empresa, normalment
aquesta, si era de les grans, disposava d’escola d’aprenents. I l’aprenentatge
es dividia en dues parts: a saber; una era la par tècnica que es desenvolupava
al taller o fàbrica. La segona era, normalment, a l’Escola Industrial d’Arts i
Oficis de Sabadell o de Terrassa, per a la majoria de joves de tota la Comarca
del Vallès Occidental. O en un lloc equivalent per aprendre les dues coses:
teoria i pràctica. Com per exemple, les Escoles Professionals Salesianes, (les
de Sarrià eren molt competents) on se’n sortia amb el títol a la butxaca
(carnet de conduir inclòs) i amb feina assegurada.
Però tot i ser aprenents, aquests
cobraven un sou cada setmana, el que se’n deia la setmanada, que era més
simbòlic que altre cosa. De tota manera, suficient per incentivar els aprenents
a aprendre bé l’ofici per el dia de demà
i arribar, un cop oficials del què havien après, a cobrar el que per llei els hi
pertocava que, en alguns casos, era un molt bon sou, també setmanal.
D’aquesta manera, molt pocs eren
els qui es posaven a treballar sense saber res de l’ofici a dur a terme. No com
passa actualment, que molts es pensen saber-ho fer tot i no saben fer res.
Alguns tenen pocs estudis i cap mena d’especialització en un ofici determinat.
I alguns tenen molts i bons estudis, però tampoc troben feina.
Enutja, però i també, el fet que
a molts joves de catorze o quinze anys que van a demanar feina per primera
vegada a una empresa avui en dia, se’ls hi exigeixi una certa experiència en
allò en que es volen especialitzar. Com poden tenir experiència si encara no
han treballat mai?
S’haurien d’implantar altra
vegada les escoles d’aprenents. I per a tots els oficis, ja siguin empreses
grans o no tan grans.
Incentivant d’aquesta manera als
joves amb ganes de treballar, potser en pocs anys es reduiria sensiblement la
taxa d’atur que s’arrossega des de fa temps, o fins i tot, l’atur podria quedar
en simple anècdota. Perquè fent-ho d’aquesta manera, a més, –que tots els joves
amb ganes de treballar ho poguessin assolir–, els majors de entre 55 i 60 anys
que es volguessin acollir a la jubilació ho podrien emprar perquè els joves
treballadors emergents, al ser molts, podrien entre tots aconseguir que la paga
de jubilació fos molt més digne que en l’actualitat.
Treballant tothom, tothom viuria
bé; tothom hi sortiria guanyant.