ESPAVILEM-NOS O ENS XAFARAN!!!

Quins collons que té Interior i el Govern català en general! En comptes de cercar una solució al conflicte a favor dels conductors, va i només pensa en cercar la manera de sancionar-los amb multes de 100€! És que en aquest patètic país que vivim tot s'ha de solucionar amb prohibicions, sancions i garrotades als qui amb raó es manifesten? Que no es recorden que el dictador fa prop de 38 anys que es mort? No, no se'n deuen recordar perquè tan el Govern central com el de Catalunya, actuen pitjor que en l'època franquista d'infausta memòria per a molta gent, però recordant-lo amb enyorança altres que li segueixen fen el joc i així ens va als soferts catalans i catalanes.

Per què ens costa tant a les catalanes i als catalans posar-nos d’acord per dur a terme accions conjuntes contra els abusos de poder, tant del Govern central com del de la Generalitat? Poso un exemple:

El dissabte dia 29 d’abril, a les 7 de la tarda, hi havia una concentració davant tots els ajuntaments de Catalunya, per protestar en contra de la sentencia del Tribunal Constitucional en el tema del català com a llengua vehicular a les escoles.

No tinc referències d’assistències als altres ajuntaments, però pel que fa a la ciutat on visc, (més de 205.000 habitants), el grup de gent que érem per escoltar el manifest i signar en contra de la sentencia del TC, no va passar de la seixantena de persones. Vergonyós, Molt vergonyós.

On eren els pares i mares de les criatures en edat escolar? No presentant-se a la convocatòria és com pensen que s’arreglarà el contenciós amb el TC? Esclar; amb un “pont” de quatre dies i sembla ser que la crisi no afecta a tothom, doncs au, de cap de setmana llarg i els problemes que els solucionin els altres, oi?

Ens podríem posar tots d’acord un cap de setmana i anar, per exemple els de la zona de Barcelona fins a Girona, i els de la zona de Girona fins el peatge de Martorell, negant-nos a pagar els peatges i col·lapsant-ho tot. Tindrien collons els de la Conselleria d’Interior del Govern català de multar a milers i milers de cotxes? Probablement, no.

Si tothom fes com una senyora que no fa gaire s’ha negat a pagar el peatge del Túnel del Cadí, què passaria? Farien pagar multes a tota persona que no volgués pagar el peatge? Ho dubto.

Les catalanes i els catalans, crec que estem massa acollonits després de tants anys de sentir bordar els que manen i tindre’ls-hi por. Doncs s’ha acabat la por i l’acolloniment. Hem de sortir al carrer a protestar tant com faci falta i si ens estoven, tornar-nos-hi. Un milió i mig o més de catalanes i catalans al carrer, podem aturar a una companyia d’anti-avalots per molt ben armats que vagin. En cauríem uns quants de nosaltres, però tot sigui per la llibertat de Catalunya i perquè mai cap més poble ens humiliï! Perquè això que està passant és inaguantable i s’ha de fer quelcom per aturar-ho.

Per Catalunya, per la nostra llibertat com a poble i nació que hem estat duran segles: catalanes i catalans defensem la nostra terra amb ungles i dents i amb tot el que faci falta!

VISCA CATALUNYA LLIURE I INDEPENDÈNCIA, ARA!!!!

Després de tanta dissort,


i uns polítics sense abnegació,


arriba l'hora d'una oració,


perquè Catalunya s'ha mort.




Pare Nostre que esteu en el Cel....

A veure si ara va com ha d'anar això, Maite.

Salut!

VMS

UN DIA RODÓ

Algú pensarà, al llegir aquest article, que m’he passat a la publicitat. Res més lluny de la meva intenció, al relatar una jornada que per a mi va ser magnífica i que em fa molta il·lusió compartir amb tota aquella persona que, com jo, sigui amant d’un dels plaers més grans existents a casa nostra, com és la xocolata de la pedra o a la pedra.

Vaig llevar-me a les 7 del matí amb molta alegria al cos el dia 25 d’abril, perquè era el dia que anava a visitar la Fàbrica de Xocolata Jolonch d’Agramunt. Haig d’aclarir, que en sóc un gran amant de la xocolata a la pedra i una fàbrica d’aquest tipus de xocolata era el que anava a visitar.

Sempre, sempre, sempre que em dirigeixo cap a les Terres de Ponent amb el cotxe, com va ser el cas del dia 25, no me’n puc estar d’aturar-me a La Panadella a esmorzar, que això sol ja és sinònim de començar bé el dia. I sempre, sempre, sempre el meu esmorzar sol ser el mateix: o un llonguet (panet en diuen ells) sucat amb tomàquet i pernil, o amb una truita a la francesa. I com que vaig de camí amb cotxe, per beure, una cervesa sense alcohol. Al darrera un cafè amb llet (algunes vegades, segons la gana que hi ha, amb el cafè amb llet hi acompanyo un croissant) i carretera i manta!

En el cas del dia 25, tenia cita amb l’encarregat de la Fàbrica de Xocolata Jolonch, el senyor Alfons Amigó, per trobar-nos a les 11 del matí, a l’entrada d’Agramunt, davant de la fàbrica de la competència xocolatera, on hi ha un espaiós aparcament. Allà vaig deixar el meu cotxe i allà em va venir a buscar el senyor Alfons Amigó, per dirigir-nos a la fàbrica de xocolata.

Un cop que hi varem ser, el senyor Alfons Amigó em va presentar el seu company de feina, el senyor Antoni, del qual no en sé el cognom. I entre els dos, van ensenyar-me, pas a pas, tot el procés de fabricació (des del sac procedent de Guinea Equatorial ple de cacau, fins a la rajola de xocolata degudament embolicada i envasada) de la boníssima xocolata a la pedra i d’altres tipus de xocolates que allà s’hi elaboren.

Vaig quedar-ne meravellat! Hi ha una sèrie de antigues màquines que faciliten molt la feina, però allà dins es respira artesania pura. I mentre m’ensenyaven els diferents passos en la fabricació de la xocolata,(i jo anava tastant la xocolata conforme sortia dels diferents processos de fabricació) m’anaven explicant anècdotes i la història de com va començar tot plegat.

Un cop finalitzada la visita, el senyor Alfons Amigó i jo ens en varem anar a dinar al bar braseria La Repesca, situat al carrer Firal 27, Tel. 973390669, del mateix Agramunt, on hi varem dinar menjar casolà senzill però boníssim. Jo vaig menjar-me uns macarrons de primer i uns “callos” de segon, que hi cantaven els àngels! Si algú dels que estan llegint aquest article s’anima a anar a dinar a aquest bar braseria, li recomano que primer truqui per telèfon per reservar taula al menys dos dies abans, perquè és molt petit i no hi cap massa gent. Ho fan tot molt bo i de clientela no els n’hi manca. També recomano la carn de xai a la brasa, que hom veu com la couen allà mateix, en una brasa a la vista del públic. Els dimecres és quan tenen més gent, perquè a Agramunt és dia de mercat. Nosaltres varem poder dinar perquè el senyor Alfons Amigó havia demanat taula el dia abans i tan va ser arribar i seure per dinar.

Havent dinat, el senyor Alfons Amigó em tenia reservada una sorpresa: va dur-me a visitar el gran i magnífic temple tardo romà, dedicat a Santa Maria, construït entre els segles XII i XIII.

Aquest temple té la particularitat, que en el seu subsòl (des de l’entrada fins sota l’altar Major)hi ha construït un gran refugi antiaeri amb capacitat per a unes 300 persones, bastit a partit del primer bombardeig feixista que va sofrir la vila el dia 5 d’abril del 1938. En tot el terme d’Agramunt hi ha molts més refugis.

I el temple en sí mateix, té una altra gran particularitat que el fa digne de grans esdeveniments musicals i corals, com el que va tenir lloc diumenge passat dia 22, en que hi va actuar la Coral Sant Jordi amb un èxit aclaparador: és un dels millors temples, per no dir el millor, al menys de Catalunya, on l’acústica corprèn i omple de música i bons sons tot els racons de l’esperit humà.

Varem completar la visita pels encisadors carrerons, molts d’ells porxats, del casc antic d’Agramunt, que també recomano a tothom de visitar. Així com una visita (abans de dinar) a l’indret on hi ha una torre de guaita de l’antic Castell d’Almenara (Pilar d’Almenara) bastida cap a l’any 1037, damunt les ruïnes d’un poblat tardo romà o visigòtic. Des de d’alt d’aquesta torre, en un dia clar, diuen que es pot veure Montserrat. I s’hi veu també, alguns cims del Pirineu, així com molta part del Pla d’Urgell i la plana on està ubicat el poble d’Agramunt.

Resumint, va ser un dia d’aquells que costen d’oblidar o, millor dit, que no s’obliden mai.

I com que aquest és el meu bloc i en ell hi puc adjuntar els enllaços que vulgui, aquí deixo pel qui hi estigui interessat, dos enllaços que tenen a veure amb la fabricació de les delicioses elaboracions de les xocolates Jolonch.

http://jolonch.com/inici     

http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-oncomprar/xocolata_jolonch/

No cal dir, que si algú s’anima a demanar una visita a la fàbrica, els senyors Alfons Amigó i l’Antoni, serà molt ben rebut i es desfaran en explicacions de tot el procés de fabricació. I posats que seran al lloc, recomano que comprin alguna, o totes, de les delicioses especialitats que tan artesanalment elaboren. Entre elles, xocolata per a persones celíaques.

Bon viatge a Agramunt i bon profit els faci la Xocolata Jolonch! Ah! I no s’oblidin de donar-los molts records de part meva als senyors Alfons Amigó i L’Antoni, dues grans persones en tots els conceptes!